Descripció del projecte
Projecte d’intervenció patrimonial / 2008 / Valls
La Biblioteca Popular de Valls va ser la primera creada per la Mancomunitat de Catalunya. L’acte de la primera pedra de la construcció es va fer el dia 23 d’octubre de 1916 i es va inaugurar el 24 de juny de 1918. L’edifici és obra de l’arquitecte Lluís Planas i respon plenament a la ideologia noucentista que defineix les biblioteques com a temples de cultura. La simplicitat i sobrietat de línies d’aquest edifici aconsegueixen donar la sensació de solemnitat i grandiositat proposada pel Noucentisme arquitectònic.
L’edifici està format per tres espais en gradació definits pels trams de forjat: el vestíbul d’estrada amb dos dependències laterals de serveis, el cos central de lectura amb llum zenital a través d’un espai de doble alçada sustentat per quatre columnes exemptes d’ordre jònic que sustenten un gran entaulament i el posterior espai de lectura i magatzem de llibres.
Es va utilitzar com a biblioteca des de l’any 1918 fins el 1995 que es tancar a l’espera de definir uns nous usos i d’iniciar les obres necessàries de rehabilitació i restauració que permetessin la seva nova utilització. S’aprecien patologies estructurals amb esquerdes al paviment i façanes degut a falles en els nivells del terreny on es situa la fonamentació de l’edifici, ja manifestades des dels inicis. Entre els anys 1925 i 1927 es van fer diferents reparacions estructurals que van estabilitzar en part l’estructura.
La intervenció proposada en el present projecte pretén portar a terme les actuacions necessàries per assegurar la preservació integral de l’obra original introduint els elements tècnics necessaris per donar compliment a la legislació vigent. El primer àmbit conté l’accés central a l’edifici amb els serveis sanitaris i un petit magatzem a cada costat. Les dues sales restants es rehabiliten per a exposicions temporals amb la possibilitat de compartir l’ús de la segona com a sala de conferències.
La urbanització de la plaça i del jardí que envolta l’edifici manifesta una voluntat de crear un espai unitari i neutre que pugui ser utilitzar d’una forma complementaria a les activitats interiors de l’edifici i reafirmi el volum compacte i el llenguatge clàssic de l’edifici.