Descripció del projecte
Projecte d’intervenció patrimonial / 1995 / Gandesa
Entre els segles XVII i XVIII es reforma la primitiva església romànica de finals del segle XII, de la qual se’n conserven el mur nord, l’absis i la gran portada, sent un dels millors exemples de l’arquitectura romànica de l’escola dita de Lleida. La reforma resulta en un edifici d’estil compost amb tres naus de gran altura i altars laterals amb un eix ortogonal a l’inicial des de la gran portada. L’absis romànic quedà envaït per tres pilastres de la nova església, una al seu centre i les altres dues tapant les seves pilastres laterals amb dos lòbuls i capitells romànics. L’any 1936 es va escapçar l’antic absis romànic mutilant tres dels seus finestrals i a la postguerra es va construir la gran vidriera per donar llum a l’absis romànic convertit en Capella del Santíssim.
Dins els treballs de restauració de l’església es proposa la recuperació de l’arc d’inici de l’església romànica, el desmuntatge del mur amb pilastres del segle XVIII que recobria la fàbrica medieval, la recuperació general de la pintura de l’església i les restauracions del finestral romànic de la façana nord i del paviment, junt amb la recerca arqueològica del subsòl de l’edifici.
Aquestes obres van permetre descobrir els magnífics capitells romànics i els esgrafiats de factura clàssica de l’arc d’inici de la nau romànica, fins aquell moment recoberts per dos trams de volta vuitcentista, i donar l’adequada proporció funcional a la Capella del Santíssim situada en l’absis romànic.
Els treballs arqueològics han inclòs el dibuix de les lloses del paviment i l’excavació arqueològica amb la localització de dinou criptes o vasos funeraris. S’han documentat i deixat visibles al públic una cripta amb escales d’accés en l’absis romànic i un fragment del mur de tancament sud de la primitiva església romànica, amb un ventall cronològic des del segle XII al segle XIX.
El nou paviment restaurat segueix les juntes i mides de l’anterior, incorporant dues tires de llautó que assenyalen el gruix de la traça del mur esquerra de l’antiga església romànica i un paviment de vidre per permetre la visió de les restes del mur sud de l’església romànica a través d’una cambra ventilada, assenyalant un recorregut seqüencial de l’estructura arquitectònica i la historia constructiva de l’edifici des del segle XII fins als nostres dies.
